Resum del tema 1 i més

L'habitatge ,és una construcció que els humans utilitzem per virue i fer vida . Des de la prehistoria s'han construit habitantes comentan per les petites cabanes del neolítico fins als enormes gratacel com el Burj Khalifa que es construeixen avui en día.

El camp de la construcció ha millorat molt gràcies al descobriment de nous materials com l'acer per exemple.



Per construir un habitatge s'ha de seguir un PROCÈS TECNOLÒGIC que comenta per l'identificació del problema , on s'han de tenir en compte varies coses com per exemple : 
- El tipus de terreny 
- La superfície de la qual es disposa
- La superfície construida
- La superfície útil 
- La distribució general
- Les instal·lacions
- Les condiciones climatològiques de la zona- 
- La il·luminació
El pas dos que hem de seguir es la cerca d'informació i desprès triar la millar solució, ens hem d'informar bé en diferentes fonos de com fer el projecte i mes tard intentar triar quina és la que s'adapta más a nosaltres ja sigue per presupost per exemple , o també pels recursos o del temps disponible.

Les tercer las és la realización del projecte segons la solución escollida fent primer el croquis del que volem, el moviment i preparación de torres per si s'ha de modificar les plànols respecto al croquis, i desprès s'ha de comenzar a construir i per acabar ene falta avaluar i fer les última retocs. 


Alhora de fer els planols ,  hem de tenir en compte que s'han de fer diferents tipus de plànols : 
- El plànol de la façana principal
- El plànol de distribució, que és un tall de l'edifici  que representa una secció , s'han de fer diversos plànols si hi ha diferentes plantes 
- Plànol de la coberta 
-  Plànol de les instal·lacions electriques, de gas, aigua etc ... 
- Plànol d'emplaçament 
- Plàmol de planta dels fonaments
- Plànol de planta de distribució


Alguns plànols s'han de fer des de diferents vistes , d'alçat de planta i de perfil.

El terreny 
El terreny , el sól , està format per una mescla heterogènia de material ,  és a dir que es distingeixen  a ull nu . Per començar a preparar el terreny s'ha de fer una¡ anàlisi geotècnica , amb un penetròmetre que fa un forat per extreure'n una prova de la composició de les diferents capes . Desprès es fa el moviment de terres que prepara i condiciona el terreny. En el moviment de terres es fa el replanteig, que vol dir passar els plànols a la mida real del terreny.  Més tard es fa l'esbrossada en el qual es treuen les herbes els matolls, els arbres etc.. . Això es fa amb un Buldòzer . Desprès farem l'anivellació que es fa amb l'anivelladora . Seguidament farem l'excavació ( si és necessària ) que es farà amb una excavadora i consisteix en preparar el terreny i posar-lo a un nivell on la terra estigui en bones condicions.  

La base de l'edifici.
Els fonaments són els elements que fixen l'edificació al sól i la fan sòlid i consistent. Són la base de l'edifici i reparteixen uniformement les carregues de l'bra sota el terreny . Depenent el sol i la càrrega el tipus de fonament variarà. Hi ha dos tipus de fonaments ,  el superficial i el profund. El superficial és quan el quocient de la fondaria del fonament i la sabata és inferior a 4 i quan és superior a 10 és un fonament profund. Els material per exel·lencia que s'usa avui en dia en els fonaments és el formigó , o el formigó armat, que és el mateix que el formigó amb una petita diferencia, que porta acer i varilles d'acer corrugat. 

Els materials de construcció 

En la construcció s'utilitzen diferents tipus de marterials com per exemple :

- ELS MATERIALS PETRIS
- El granit: El granit és una roca plutonica molt comú que s'utilitza per a cuines , algun decorat etc... .
Té una textura granulos com la pissarra i el marbre
- El marbre : En canvi aquesta és una roca metamorfica i que calcària amb una textura junta , formada per calcita majoritàriament, s'utilitza per terres de casa 
- La pissarra : També és una roca metamorfica i te una textura granular fina , és a dir com la de el paper de llima més i menys 


- ELS MATERIALS PETRIS TRANSFORMATS

La calç: aquesta s'obté de la pedra sotmesa a una gran cocció, és a dir a temperatures molt elevades. Al coir-la es barreja amb aigua , perquè es desprengui la calor , s'utilitza freqüentment  per emblanquir parets i com a aglutinant de pigment i pintures. 
La Viva: És exactament la calç però no hidratada
Amarada : És la calç hidratada de tal manera que ha perdut la causticitat
Bullida : Consisteix en fer la barreja de calç viva i aigua , i més tard bullir-la
Hidràulica: S'obté afegint pedra calcària a una quantitat determinada d'argila. Té la propietat d'endurir-se dins l'aigua

Hi ha materials de construcció que serveixen per diferents coses com per exemple el guix :
Hi ha diferents tipus de guix :

Guix negre: És un guix de baixa qualitat i s'utilitza per lliscar algunes parets ( sinònim d'arrebossar per exemple ) . També s'utilitzava antigament per fer xaboles a països subdesenvolupats .
Guix blanc :Aquest guix ja és de més bona qualitat ,  i també s'utilitza per arrebossar parets i antigament i fins i tot avui en dia per fer cases de baixa , molt baixa qualitat

- MATERIALS PETRIS PER A AGLOMERANTS 

La calç s'obté de pedra calcària sotmesa a cocció . La pedra de calç s'acostuma a coure en forns a uns 1000 o 1200 graus. En combinar.la amb aigua s'hidrata i desprès desprèn calor. Normalment és de poca qualitat. Hi ha diferents tupus de calç . La viva, que no porta aigua, l'apagada que està hidratada, La bullida que s'obté barrejant-la amb aigua i fent-la bullir, i l'hidràulica .

El guix s'obté a partir de pedra de guix què és sulfat de calci hidratat. Per fer el guix, aquest es deshidrata i s'obté una pols blanca que quan es barreja amb aigua es forma un material tou que en construcció es fa servir per revestir parets.

El ciment s'obté de matèries calcàries i argiloses que primer es couen a grans temperatures i desprès es molen . Aquest material es barreja amb altres per formar per exemple formigó.

Materials d'unió. 
Són aglomerants o aglutinants i faciliten l'unió entre materials. Hi ha de dos tipus Aeris , que endureixen amb el contacte amb l'aire i hidràulics , que endureixen en contacte amb l'aigua . 

El morter 
És una mescla formada per aglomerants, aigua i materials àrids. Es fa servir per unir diferents materials i peces de construcció com per exemple maons.  Hi ha diferents tipus de morter, el de calç, el de guix i el de ciment.

El formigó 
 És un material fet de morter de ciment , aigua, sorra ,  grava i ciment portland, que es pasta amb aigua per fer estructures.  S'utilitza per fer estructures normalment es fabrica o a mà o amb la formigonera . Un cop acabat el formigó s'aboca dins l'obra concretament dins de l'encofrat . L'encofrat és un motlle de ferro o de fusta que serveix per contindre el formigó

Els materials ceràmics
Els materials ceràmics estan fets  d'argila cuita que serveix per a fer materials de construcció. Es classifiquen en materials ceràmics de teuleria , que són els materials que s'usen per a les teulades, desprès estàn els de revestiment que són majoritariament les rajoles, que donen consistencia a la paret i els d'estructura que són els que aguanten l'edificació.

Altres materials ceràmics
El voler tenir unes condicions de vida més dignes ens han obligat a crear nous materials. Per exemple la porcellana, un material suau que s'obté a partir d'argila barrejada amb sílice , que un cop cuita entre 1200 i 1250 graus al forn es recobreix amb esmalt que li dóna un acabat fi a aquest material.
S'usa sobretot en peces del lavavo com la pica, el sanitari , la bañera , el bidet...

El vidre 
Es considera un material ceràmic hi ha diferents tipus de vidre 

	Lluna polida .Làmina de vidre pla, transparent, utilitzat normalment en les obertures de les edificacions. Els gruixos oscil·len entre els 2 i 15 mm
	Lluna mat .Làmina de vidre, a la qual s'ha aplicat a una de les cares un sorrejat amb pols de corindó, per tal de tornar-la mat i aconseguir un vidre translúcid i difusor de la llum. També es pot utilitzar un vidre laminat que tingui el butiral del mig translúcid. Fins i tot podria tenir un determinat color.
	Vidre tractat a l'àcid .Làmina de vidre, que mitjançant l'aplicació d'àcid fluorhídric, pren una textura rugosa i mat, donant lloc a un vidre translúcid. Generalment s'aplica amb una plantilla de forma que l'atac de l'àcid segueixi un dibuix o un grafisme determinat.
	Vidre laminat o estratificat .[3] Vidre de seguretat compost per dues o més llunes unides íntimament per interposició de làmines de matèria plàstica (butiral de polivinil). En cas de ruptura els trossos de vidre queden adherits al butiral donant seguretat a les persones i evitant el pas a través seu. D'aquesta forma es poden obtenir vidres de gruixos molt elevats ( de varis centímetres) amb una gran resistència mecànica i a l'impacte (vidre antibala).
	Vidre amb cambra d'aire .Conjunt format per dues o més llunes, separades entre si per cambres d'aire deshidratades. La separació entre les llunes es fa mitjançant un separador d'alumini, a l'interior del qual s'introdueix un producte dessecant, i l'estanquitat està assegurada per un doble segellat perimètric. L'interès d'aquest tipus de vidre és el seu millor aïllament tèrmic i acústic. De qualsevol forma si es vol donar un bon rendiment acústic cal utilitzar llunes de gruixos diferents per tal d'evitar possibles ressonàncies.
	Vidre armat .[4] Lluna a la qual, en el moment de la laminació, se li ha introduït una malla d'acer que queda visible i que confereix al producte unes característiques de seguretat similars a les del vidre estratificat o laminar.
	Vidre imprès .[5] Vidre translúcid obtingut en el procés de laminació mitjançant uns rodets metàl·lics que porten gravat el dibuix a reproduir.
	Vidre trempat .[6]  Lluna de vidre que ha sofert un procés de tremp i que s'utilitza en casos d'alts requeriments mecànics o de seguretat. En cas de ruptura s'esmicola en bocins molt petits evitant, d'aquesta forma, el perill que representen les puntes dels vidres trencats.
	Altres vidres plans.Hi ha la possibilitat de tractar les cares de les llunes de vidre de moltes formes per tal d'aconseguir vidres amb propietats especials. Entre les més normals, podem trobar: Vidre amb una cara reflectora mitjançant una capa metàl·lica dipositada per piròlisi o per polvorització catòdica en el buit. Vidre antireflex, tractant ambdues cares amb textures superficials que evitin el reflex sense distorsionar els colors. Vidres que suporten millor els incendis, a base de dues llunes de seguretat, separades per un gel transparent i incolor que absorbeix les radiacions calorífiques del foc. etc. A més a més, existeixen vidres amb combinacions de tractaments dels abans esmentats: imprès i trempat, armat i antireflex, etc.
	Perfils de vidre .El més conegut és el que es comercialitza sota el nom de U-glass. Es tracta d'un perfil de vidre en forma de U. S'utilitza en posició vertical per a fer tancaments també verticals.  Es tracta d'un vidre translúcid ja que té un gravat superficial.
	Emmotllats de vidre .Es tracta de peces de vidre fetes amb un motlle. La majoria d'aquests elements (mal anomenats maons de vidre) serveixen per a fer tancaments verticals (parets) o horitzontals (sostres, lluernes, etc.). La seva col·locació és mitjançant un morter més o menys especial, i amb el junts armats si es vol un tancament resistent. Aquests emmotllats donen superfícies translúcides, incolores o amb tons típics del vidre: verd, marró, gris, etc...

La fusta 

A fusta és un material que trobem a la natura sense transforma i que antigament era un dels materials bàsics de la construcció , però que avui en dia majoritariament s'ha substituit per materials millors, me´s eficients , i més resistents. 
La pintura. 
Les pintures són materials majoritariamnet estètic, però que també serveixen per protegir les paret en les quals es posa. És una espècie de material de recobriment.
El ferro 
El ferro és un material metàlic el qual que es va començar a usar en la construcció al segle XVIII. 
 

La casa feta amb la tècnica que ja té les parets construides, que semblen ser de formigó, tenia un procès , relativament curt.
Els passos que segueixen són :
1- Preparació de terres
2- Fonamentació ( s'ha de fer sempre in situ encara que les parets ja estiguin fetes )
3- Col·locació Sostre sanitari
4- Col·locació dels panells de la façana ( parets )
5- Col·locació del sostre 
6- Realització de la segona planta ( es fa com la primer , primer els panell de façana i desprès el sostre )
7- Es fa la coberta
8- Últims acabaments
Aquest sistema de muntatge permetia fer la construcció "fàcil" ja que les parets ja estaven fetes i el que s'ha de fer es posar-les ( obviament amb l'ajuda d'una grua ) i encaixar-les amb els fonaments. Aquest sistema ens dóna agilitat alhora de construir la casa ja que no s'han de posat un maó, rere un altre , sinó que es fan unes parets de formigó les quals encaixen unes amb les altres. Amb aquest primer disseny de construcció per tant es poden fer cases resistents amb un estalvi de temps important. 

En canvi la segona casa que hem vist estava feta amb el sistema d'steel framing, un sistema que tenia una estructura d'acer i sobre això més tard ficaven, l'aplacat d'OSB, sobre el qual aplicaven una espècie de capa d'un material provinent del petroli que no deixava passar ni el vent ni l'aigua. Desprès ficaven el pladur ( unes planxes de guix que ens permeten que tenir una superficie plana ) , que com es cargola, i això deixa unes marques , per tant això ho van cobrir amb una capa de "pintura". I per últim ficaven una capa extrior i feien els últims retocs. Aquest sistema ens permet tenir una construcció d'una planta feta en un més aproximadament, i amb una qualitat mitjana ( és a dir que els materials utilitzats no són els millor disponibles però això fa que sigui un preu cómode . 
La diferència és que els materials de la casa construida amb les parets prefabricades eren sobretot materials fets de formigó. Les parets en canvi de la casa feta amb steel framing no eren de formigó sinó d'un material prefabricat, per la part interior era de guix i per la part exterior era de ciment .

 Estructura d'un habitatge amb el mètode d'steel framing

Casa feta amb parets prefabricades de formigó